viernes, 7 de mayo de 2010

UNES PERSONES ESPECIALS... (SIND. DOWN)


SINDROME DE DOWN

La síndrome de Down (SD) és una alteració genètica produïda per la presència d'un cromosoma de més en el parell 21; per aquest motiu també és conegut com trisomía 21. L'excés de material genètic altera el normal desenvolupament de l'individu, afectant a alguns trets físics i al nivell intel·lectual. És una deficiència bastant comuna (1/800 persones).


És el grup més comú de deficients psíquics amb els quals ens podem trobar en l'aula. També anomenats “subnormals” o “mongòlics”.


Una de les principals causes, pot ser l'edat adulta de les mares.


Durant molt temps s'han postulat múltiples tractaments mèdics per a pal·liar la síndrome de Down. En l'actualitat podem afirmar que no existeix cap medicament que hagi demostrat un efecte beneficiós pel que fa a aquesta síndrome. Només s'ha comprovat que la intervenció educativa primerenca és molt útil per a estimular els potencials de cada individu. La intervenció mèdica es basa principalment en la prevenció dels problemes de salut que amb major freqüència puguin aparèixer, amb la finalitat d'establir els tractaments necessaris per a evitar que patologies de fàcil solució es facin cròniques.


Aquestes persones l’única cosa que necessiten és que els estimem i que els ajudem a desenvolupar-se completament. Si se’ls estimula correctament i se’ls integra en la societat com a persones normals, poden arribar a ser autònoms i a tindre una vida completa, com la de qualsevol altra persona.


LA SD NO ÉS UNA MALALTIA SINÓ UNA ALTERACIÓ GENÈTICA, QUE POT COMPORTAR PROBLEMES MÈDICS ASSOCIATS. HEM DE CONTEMPLAR A LA PERSONA AMB SÍNDROME DOWN DES D'UN PUNT DE VISTA GLOBAL, PROCURANT OFERIR-LI EN TOT MOMENT EL QUE DES DEL PUNT DE VISTA SOCIAL, MÈDIC I EDUCATIU SIGUI MÉS CONVENIENT PER AL SEU PLE DESENVOLUPAMENT COM SUBJECTE.


CARACTERISTIQUES GENERALS

· Cara ampla, orelles petites, ulls ametllats i pèl llis.

· Peus plans en la majoria de casos.

· Sistema morfològic deficient (problemes de columna, baixos i amb tendència a la sobrecàrrega).

· Cap ajupit.

· Problemes de visió (gairebé tots amb ulleres).

· C. Intel·lectual entre 40-70 .

· Les noies solen ser més intel·ligents que els nois.

· Solen ser amables i afectuosos quan agafen confiança.

· Inestables des del punt de vista afectiu.

http://www.sindromedown.net/

http://www.asindown.org

http://www.fcsd.org/

Mireu aquest vídeo perquè és genial, és tot un exemple de superació:

http://www.youtube.com/watch?v=BwPXvtS5kJs

sábado, 27 de febrero de 2010

LES AULES HOSPITALÀRIES

Les aules hospitalàries... una frase que comporta tantes coses per a la gent que les coneix però, malauradament, tant desconeguda per a la resta de les persones.


Jo sabia que als hospitals hi ha "una espècie de guarderies" degut a que fa uns 9 anys me vaig recórrer tots els racons d'un hospital per l'hospitalització de la meua padrina durant més d'un any... Sabia que allí havia anat a llegir contes, a fer puzles o, simplement, a desconnectar però el que no sabia era que també existeix l'escola als hospitals. Per la meua experiència i pel que havia sentit, coneixia l'existència d'un servei de caràcter lúdic però no sabia que també existeix un altre de caràcter instructiu.


Durant la meua carrera, en una assignatura em van demanar indagar un poc sobre les AULES HOSPITALÀRIES i fer un treball. Gràcies a allò, vaig poder aprendre un poc sobre el que es fa en elles i el que fan els docents que s'ofereixen per a treballar en aquestes circumstàncies tant tristes.


Malauradament, hui en dia, hi ha molts nens que pateixen infermetats molt dures com el càncer i que els impedeixen portar una vida normal. Crec que aquest és un gran recurs per als nens que han de passar un temps als hospitals i, sobretot, per als que romanen hospitalitzats una llarga temporada ja que així poden continuar el fil de la classe i no endarrerir-se pel que fa a aprenentatges per a la seua edat. Aspectes com el de les aules hospitalàries fan que aquests nens puguen dur una vida el més pareguda possible a la normalitat que tenien abans de patir l’infermetat.


Per això crec que és molt important que hi haja docents que dediquen la seua professió a treballar fora d’un aula ordinària amb els nens que més els necessiten.
Totes les persones hauríem de saber sobre l'existència d'aquest servei i documentar-nos sobre allò que ens poden oferir per si alguna vegada ho necessitem o algú que coneixem ho necessitara; i també, de l'espai lúdic dels hospitals (la ciberaula) dirigit per l'obra social de La Caixa i que pretén donar entreteniment als menors hospitalitzats.Doncs bé, d'aquest últim servei (la ciberaula) ens podem fer voluntaris 1h setmanal i ajudar als nens a entetindre's i fer més amena la seua hospitalització.


Ací us deixo uns enllaços per a que llegiu un poc sobre el tema, a vore que vos pareix.


Ciberaula:

http://obrasocial.lacaixa.es/ambitos/cibercaixahospitalarias/cibercaixahospitalarias_es.html

Aules hospitalàries:

http://www.ucm.es/info/curarte/articulo%20web/Las%20Aulas%20Hospitalarias.htm

http://www.ite.educacion.es/w3/recursos2/atencion_diversidad/05_00.htm

http://www.juntadeandalucia.es/educacion/nav/contenido.jsp?pag=/Contenidos/PSE/orientacionyatenciondiversidad/educcompesatoria/aahh/indexaahh

http://www.consumer.es/web/es/educacion/escolar/2009/12/09/189752.php

Leer.es: un centro virtual para promocionar la lectura

Qui diu què les noves tecnologies no són compatibles amb fomentar la lectura en els xiquets???

Ací us deixo l'enllaç a un article sobre leer.es, un centre virtual per a fomentar aquest aspecte que tant preocupa a alguns pares/mares/mestres però que, desgraciadament, cada dia que passa augmenta més la seva absència entre l'horari diari dels nens.

http://www.consumer.es/web/es/educacion/otras_formaciones/2009/12/02/189475.php